Anem al laboratori

Elaborem un simulador de l'aparell digestiu

Comencem l'experiment

Posem el globus al tub de plàstic.

Ja està. Fet!

Mireu com funciona.

El tel de ceba

Amb molt de compte n'extraem una mostra per poder-la observar al microscopi.

Evaporem l'aigua

Utilitzem unes pinzes per no cremar-nos

dimarts, 26 de maig de 2015

Phi a la pintura i escultura


2n ESO

dissabte, 23 de maig de 2015

El nombre Phi


Un grup d'alumnes de 2n d'ESO explica aquest nombre als seus companys i companyes, en acabar la presentació els resolt els dubtes que els hi han quedat.

dissabte, 16 de maig de 2015

La llei de Hooke


Determinació de la constant elàstica d’una molla.

La llei de Hooke estableix que l'allargament que experimenta un material elàstic és directament proporcional a la força que se li aplica.

L’expressió matemàtica d’aquesta llei és la següent:
F=kx

K és la constant elàstica de la molla, que indica la facilitat amb la qual es deforma la molla . La seva unitat en el S.I. és N/m .
x és el que varia la longitud de la molla , (longitud final menys longitud inicial de la molla). En el S.I. s'expressa en m.



Els alumnes de 4t d’ESO han determinat al laboratori la constant elàstica de dues molles. El següent vídeo ens mostra les mesures que van realitzar.



La representació de la força pes aplicada i l’allargament de la molla mesurat experimentalment ens dóna les gràfiques següents:











El pendent d’aquestes rectes ens donaria la constant elàstica de la molla, que resulta ser de 9,8 N/m per la molla roja i 19,6 N/m per la molla blava.

dilluns, 11 de maig de 2015

Estudi del moviment rectilini uniforme



Es diu que un mòbil té moviment rectilini uniforme (MRU) quan la seva trajectòria és una línia recta i la seva velocitat és constant (acceleració nul·la). Un mòbil amb moviment rectilini uniformement accelerat (MRUA) descriu també una trajectòria rectilínia, però està sotmès a una acceleració constant.

En aquest primer primer vídeo podem veure dues provetes. La proveta de l’esquerra conté glicerina i la de la dreta aigua. Es deixen caure simultàniament dues bales iguals, una en cada una de les provetes. Es pot apreciar que la bala que cau en la proveta plena d’aigua ho fa descrivint un. En canvi, la que cau en la proveta plena de glicerina ho fa descrivint un MRU.
 
 




Els alumnes de 4t d’ESO van fer mesures per comprovar que efectivament, el moviment de la bala en la glicerina es tracta d’un MRU. Per tal de fer-ho van col·locar una cinta mètrica sobre la proveta, que els permetia apreciar les distàncies recorregudes per la bala en el seu moviment de caiguda. Amb l’ajuda de cronòmetres van mesurar el temps que la bala trigava en recórrer diferent distàncies. El procediment de mesura es pot observar al següent vídeo. Van mesurar el temps que la bala trigava en recórrer 5, 10, 15, 20, 25 i 30 cm. Cada mesura es va realitzar un mínim de 10 vegades. El següent vídeo és una mostra de com realitzaren les mesures.


Les mitjanes de les mesures efectuades es mostren en la següent gràfica.


El experiment demostra que el moviment de la bala en la proveta amb glicerina és un MRU, ja que la representació de l’espai recorregut per la bala en funció del temps és una recta. La pendent d’aquesta recta és la velocitat de la bala.